divendres 29 de maig de 2009

Fatxa del Barça, independentista del R. Madrid

Parlem del tema de moda d’aquesta setmana, del Barça. Després dels fets de la Copa del Juanqui, i llegint els comentaris fets a diversos fòrums per gent diversa, he arribat a preguntar-me, com aguanten els espanyols dels Barça tot el que està succeint?

Finalment pensant-ho bé, he arribat a la conclusió que els equips de futbol són com els països, que al darrera hi han forts sentiments de pertinença. Això en paraules planeres vol dir que els equips de futbol són com països que lluiten entre ells i la gents s’identifica amb del països perquè és nascut d’aquell país, i prou.

Com els països pots apreciar altres clubs i fins i tot fer-te’ls teus sense renunciar però a la teva identitat pròpia.

Per tant estem parlant de dues identitats separades: la identitat futbolera i la identitat nacional. D’aquesta manera es pot ser independentista del Barça, independentista del Madrid, fatxa del Barça, fatxa del Madrid, japonès del Barça o romanès del Madrid.

Ara bé sempre hi ha un lligam, un no es fa d’un club de futbol perquè si, sinó que normalment es deixa influir per un entorn. I l’entorn més proper dels clubs és la ciutat que els apadrina.

El club però ha de ser conscient que representa una ciutat arreu on va, i en aquest cas el Barça representa Barcelona. És normal doncs que el seu president s’expressi davant les penyes en la llengua de la seva ciutat, el català. Y ajudar a les penyes d’altres països com Espanya o Japó a què ho entenguin amb subtítols o el que calgui, castellà, anglès, etc.

Així és molt més fàcil trobar nacionalistes catalans de Barça que del Madrid o nacionalistes espanyols del Madrid que del Barça, a l’igual que més anglesos del Chelsey que del Vila-real.

Seguint aquesta lògica s’entén que per una part molts culés tinguin ganes de xiular a un rei que identifiquen amb la repressió. A l’igual que s’entén que hi hagi també culés monàrquics espanyols o que passin de tot perquè són de Zàmbia, del Barça i els importa un borrall Catalunya o Espanya.

Així doncs, com sempre hem defensat que cadascú sigui el que vulgui ser, jo sóc del Barça independentita, però conec altra gent del Barça que és fatxa i altra del Madrid independentista. Visca la complexitat del nostre món.

2 comentaris:

  1. Em sembla molt bé tot el que dius, però Barcelona no és la capital de la Xina sinó la capital de Catalunya, per tant entenc que la victòria també vol dir quelcom per als catalans. I a més, potser que comencem a atacar aquest divorci entre barcelonins i no barcelonins, perquè Catalunya no ha sortit d'un barret sinó de l'expansió del Comtat de Barcelona i l'annexió del Comtat de la Cerdanya, que feu complicat anomenar-ho tot plegat Comtat de Barcelona. I a la finestra no hi he posat ni la bandera del Barça ni la de Barcelona, sinó l'estelada. Això no vol dir que no hi hagi jueus del Madrid i budistes del Barça, però el Barça és més que un Club. Sens dubte a Barcelona el català i el catalanisme no hi són tan presents com voldria, però sense pixapins el futur de Catalunya seria el present de la Catalunya Nord.
    ResponElimina
  2. Hola,

    me gustaría añadir sólo un pequeño matiz a este tema. Hay gente en España (entre los que me incluyo) que no le gusta los patriotas (y no sólo españoles) porque generalmente son personas que llevan a lo absurdo situaciones normales. y tienen la regla del 1: 1 nación, 1 país, 1 estado, 1 lengua, 1 historia, 1 cultura.
    Y esa regla, por lo que llevo viviendo en Calunya, la comparten prácticamente todos en el fondo (madrileños, catalanes, vascos, gallegos...), la diferencia es qué trapo (bandera) desean usar, y que ladrido (himno) portan cada uno.
    ¿Sabeis cuántas naciones hay en el mundo? y estados? Lo más curioso es que los mismos que desean nuevas fronteras, son los que retrasan la puesta en marcha de un estado confederal republicano sobre España más serio que pintar esteladas en las paredes.
    Yo también brindo por los pueblos libres, libres de ignorancia.

    Un saludo.
    ResponElimina