dimarts 16 de juny de 2009

CiU no ens portarà a la independència

Em sap greu dir-ho amb tanta crueltat o realitat, però CiU segons ells mateixos es proclamen no són independentistes. Una altra cosa és que entre la gent de CiU i els seus votants hi hagin independentistes.

Jo he marxat d’Esquerra per lluitar per la causa independentista de manera ferma i unívoca, i per aquesta raó la cas gran del catalanisme em va petita.

Com pot CiU abocar-se a posicions més independentistes? La resposta cal cercar-la en la història recent, en el traspàs de vot independentista que es va produir fa 6 anys en vers Esquerra. En aquell moment i per no seguir patint tant de desgast electoral CiU va començar a fer l’ullet a l’independentisme. Ara bé aquesta aproximació sempre ha estat mirant molt curosament de no proclamar-se clarament independentista.

Ara que Esquerra ha esdevingut la filial del PSOE català, i que la gent ja no es creu el seu fals discurs independentista (fals no perquè no s’ho cregui part de la seva bona gent, sinó perquè els dirigents posen per davant el càrrec a la recerca de la llibertat del nostre poble), si CiU recupera aquest vot, correm el perill que s’allunyi novament de les tesis independentistes. Cal remarcar com els darrers dies ja han començat a fer la viu-viu amb el PP.

Com ho podem fer perquè CiU continuï adoptant postures més independentistes i s’allunyi de les unionistes? Doncs queda clar, cal un altre referent independentista que sigui un bressol per tots aquells independentistes fugits d’Esquerra però temorosos d’una CiU propera al PP.

Aquest moviment ja el tenim i es diu Reagrupament, ara només cal que els independentistes de CiU s’ho creguin, i vegin en aquest moviment associatiu l’eina clara que garanteix la aproximació de CiU als postulats nacionals inequívocs de la independència.

Publicat per

1 comentaris:

  1. Independentistes ara per ara només s'hi declaren el 20% dels catalans, que són moltíssima gent, però insuficients per assolir una majoria parlamentaria, ni tant sols la majoria simple. No és una qüestió valadí per a la nació catalana triar adequadament qui mana a la Generalitat, perquè amb els seus 35.000 milions d'euros de pressupost es poden fer moltes coses per la llengua i la cultura catalanes, i també per a la nostra autoestima, condició indispensable per a assolir major autogovern.

    Ha costat molts d'esforços aconseguir aquest pressupost, superior per exemple al d'un país com Paquistan, on hi viuen 165 milions de persones amb problemes molt majors als nostres. Al meu entendre, cal comptar amb un equip molt bo i un programa de govern ben clar, i aquestes dues qüestions són més importants de vegades que les línies ideològiques. Malauradament, aquestes dues característiques no s'assoleixen ni des de l'assamblearisme ni des del partidisme. Cal una dosi d'individualisme important perquè són les individualitats el que suma.

    Cal recordar que ja hi ha un partit a la Generalitat que té la independència a la seva ideologia. Entenc que la raó principal per la qual no poden fer avançar el seu projecte és la mediocritat en formació, preparació i experiència de gestió, tant de la direcció com de bona part del seu entorn. Es donà prioritat a la lleialtat en comptes de les capacitats, com a molts llocs, i ara són esclaus de la pròpia incompetència i pedanteria. ERC no es pas subsidiaria per voluntat sinó per incapacitat. Com s'ho farà Reagrupament per a que no li passi el mateix. Aquesta és la qüestió, i no és pas una qüestió d'honestedat o catalanitat, és una qüestió de capacitats, tant dels dirigents com de l'entorn.
    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)