Les pors de Puigcercós

Alguna cosa no rutlla a can Esquerra quan el seu President del 37% escriu una carta plena d’informació reveladora als militants del que creu sobre el seu partit, en propietat. Alguna cosa tremola quan ha de demanar confiança als militants, serà que molts potser ja no confien en ell. Potser és que un 63% ja no hi confiaven anteriorment.

Anem al gra i desgranem algunes de les frases més meravelloses de la carta:

Estic convençut que l’esforç ha valgut la pena: hem aconseguit garantir que la nostra veu se sentirà alta i clara al Parlament Europeu

Pel que entenc està animant a la seva parròquia, dient-los que han tret un gran resultat tot i les adversitats, i que tindran una veu al parlament, amb això ja n’hi ha prou. Putxi per què no dius que aquesta veu alta i clara només estarà present la meitat de la legislatura, menys temps que en la anterior legislatura.

Esquerra necessita més que mai, en els propers mesos , el manteniment del teu compromís militant.

Serà que de 10 mil militants ja han passat a 7 mil. Serà que estan perdent molta gent i necessiten autoconvèncer-se que ells són únics i els millors.

Ara toca deixar d’impressionar-nos per aquelles veus que només desgasten a Esquerra..... Hem de parar les orelles però confiar en nosaltres mateixos, perquè difícilment res podem esperar ni dels estats ni dels partits regionalistes ni de l’aventurisme.

L’aventurisme és Reagrupament, el regionalisme és CiU i els estats qui són? No ho dirà pels seus amics del PSOE (PSC), ai que si et sent el Montilla.

Tot plegat aquestes frases i totes les de la carta només són un simptoma, la por. La por en vers a un fracàs que la mateixa direcció d’Esquerra s’ha buscat, aïllant-se de l’essència del partit i d’allò que molts votants esperaven d’ella.

Por, por, i només por.