Després de pensar-hi a bastament he arribat a la conclusió que existeixen dos tipus d'indendentistes de cor i de cap.Jo sóc fonamentalment un independentista de cor, que fonamenta la seva posició nacional en base a sentiments forjats dins d'un espectre social i cultural diferenciat que s'ha bastit d'uns fonaments històrics profunds.
Dit de manera planera que em sento català i només català. Que sento Espanya como una realitat sentimental diferenciada i aliena a la meva.
Dins d'aquest grup de independentistes de cor podem trobar-hi també dos petits subgrups: aquells que consideren l'essència espanyola como una realitat a batre, o aquells que la senten com una nació més europea, més aviat propera, i que mereix tota consideració i respecte.
He de reconèixer que jo em trobo en aquest segon subgrup. M'agrada Espanya en molts aspectes, culturals, socials i geogràfics. Gaudiré de la cultura espanyola tant com vulgui, com ho faig de la francesa o la italiana. Tot plegat no treu que jo sóc només català i que la meva nació són els Països Catalans.
M'agradaria poder veure com la gran majoria d'aquests independentistes de cor, deixen de renegar i escopir sobre els espanyols. Això, crec, no ens beneficia en res. molt millor és portar d'una manera senzilla i natural aquesta condició independentista, sense odi i amb tota l'alegria del món. Potser d'aquesta manera serem capaços de fer venir cap al camp de la independència aquell grup més necessari per poder-la fer realitat, els indendentistes de cap.
La propera entrada la dedicaré a aquest independentistes de cap que són els que ens donaran la independència.
3 comentaris: