He llegit molts i bons articles explicant el perquè l’acord acceptat pel senyor Puigcercós i el seus companys apoltronats d’Esquerra, és una rifa i un engany cap a la població de Catalunya. Com a bons articles podria destacar els de l’Elisenda Paluzie o el publicat al web de Reagrupament.
Amb això no vull dir que la proposta de CiU fos bona, ans el contrari era més del mateix. Per tant no m’hi allargaré.
Finalment no puc desmentir que aquest acord molt probablement serà millor que el que teníem, però a mi no em val que vingui un lladre en robi 1 milió d’Euros i per compassió després me’n retorni 100 mil.
Anem però allò que marca el títol del meu article.
Fins ara sabem que el dèficit fiscal català és d’uns 22.000 milions d’Euros i que al 2009 ens en donen 2.100 milions de més amb el nou finançament. Passem dons a tenir un dèficit fiscal de 20.000 milions d’Euros, o sigui gairebé el mateix. Això són per qui no arribi a tantes xifres uns 2.500 Euros per català.
Ara bé, l’any 2009 l’Estat Espanyol preveu un dèficit fiscal de un 10% del PIB, això vol dir que les Administracions Públiques gastaran més del que recapten. Si l’Estat representa un 50% de la despesa això vol dir que un 5% més del PIB català s’està comprometen en deute públic de l’Estat que no retorna en serveis a Catalunya (més enllà dels ja marcats amb el nou acord de finançament).
Si fem el compte de la vella això vol dir 10.000 milions d’Euros més que l’Estat està gastant i que no repercuteixen en serveis a Catalunya, o sigui que el nostre dèficit global pel 2009 és de 30.000 milons d’Euros, que és el mateix que dir que 4.000 Euros per cada català.
Si tenim en compte que l’any passat l’Estat no va tenir dèficit i que el espoli fiscal estava al voltant de 3.000 Euros per català, hem incrementat aquest espoli fiscal al 2009 un 33% passant a 4.000 Euros per català.
Algú veu un bon negoci en aquest nou finançament?
0 comentaris:
Publica un comentari