Com se sentiria la gent si al seu país avancés el PIB més d'un 80% en tres anys i els salaris es doblessin, o l'atur passes del 31% al 10%. Com diriem en català, la gran majoria serien més feliços que un gíngol.On cal cercar la clau de volta d'aquest èxit? la resposta és en la independència assolida fa 3 anys. Després de desfer-se dels lligams del règim serbi de Belgrad i del jou insofrible al seu desemvolupament; amb la llibertad, han assolit un país d'èxit al marc d'un món en recessió.
Tornem enrera fa 3 anys, al referèndum d'independència. Per aquell temps la minoria sèrbia del país advocava per l'unionisme en front de la majoria de la resta de la població que desitjava la indepedència. Va guanyar, sortosament per a ells, la independència, i el món els va reconnèixer.
El líder de la minoria sèrbia que defensava la unió, ha canviat de vàldol i ara és un ferm defensor de la independència. La pela és la péla, i la realitat innegable.
M'agradaria veure de tots aquests líders catalans que tant reneguen de la independència, què farien un cop assolida? Dubto que en Duran i Lleida digués de tornar a Espanya si obtingués un ministeri d'afers exteriors, o que l'empresari Piqué, renunciés a les rebaixes fiscals que podríem concedir si Catalunya fos lliure.
Quants canviarien de bàndol? gairebé el 100% estigueu-ne segurs.
2 comentaris: