Escoltant en Sala-Martin parlar sobre el nou model de finançament va agradar-me un argument que va utilitzar sobre el fet de la inversió de recursos en els elements més productius, en comptes de posar-los a elements més ociosos.
- Som solidaris i podem destinar diners altruistament al desenvolupament
- Som mediambientalment conscients i posar-ne a una inversió pel medi que donar un rendiment del 2% anual
- Som cauts i pensem en el nostre futur i podem posar-los a un fons d’inversió o un dipòsit que ens dona un 10% anual
Escenari A:
- Destinem un 10% cada any de tot l’estalvi que tenim a la solidaritat
- Destinem un 15% cada any de tot l’estalvi que tenim a inversions mediambientals
- Destinem un 75% cada any de tot l’estalvi que tenim a inversions de màxim rendiment
Escenari B:
- Destinem un 50% cada any de tot l’estalvi que tenim a la solidaritat
- Destinem un 15% cada any de tot l’estalvi que tenim a inversions mediambientals
- Destinem un 35% cada any de tot l’estalvi que tenim a inversions de màxim rendiment
Resultats passats 15 anys:
- Amb escenari A, tenim 13.500 € estalviats y 1.350 € destinats a la solidaritat l'any 15
- Amb escenari B, tenim 2.150 € estalviats y 1.050 € destinats a la solidaritat l'any 15
Quin és el millor escenari a llarg termini? Evidentment l’escenari A.
Què practica l’Estat espanyol? L’escenari B
Perquè? Per què al repartiment dels recursos (obtinguts amb els nostres impostos) estar invertint molt per sobre en aquelles comunitats que pitjor comportament econòmic tenen i més subvencions donen, en comptes de premiar a les econòmicament actives, i capaces d’obtenir majors rendiments de cada € invertit.
Com diria aquell, “Is Zapatero stupid?" La resposta seria: no, si mira només per ell i a curt termini; sí, si pensa en termes de país i a llarg termini.
La conclusió és clara, ens prenen el pèl als catalans ara i sempre.
0 comentaris:
Publica un comentari