diumenge 11 d’octubre de 2009

Quin parell de setmanes

Us he tingut abandonats un parell de setmanes, però és que el país m’ha reclamat i he tingut altres tasques a fer.

Ja ser que sempre es pot treure temps de sota les pedres, però deixeu-me fer alguna migdiada encara que sigui el dissabte.

Anem a pams. L’acte del divendres 2 d’octubre a Montmeló varen assistir-hi una trentena de persones. Ho reconec, no és pas massa. Tot i així, els que no vingueren s’ho van perdre, la lliçó magistral de l’Emili va deixar a tots els assistents astorats. Vàrem poder veure la magnitud del desastre del nou finançament pactat amb els lladres de l’estat espanyol.

Dissabte passat assemblea constituent de Reagrupament a Barcelona. Impressionant veure més de mil persones, tranquil·les però amb moltes ganes de deixar anar la seva rauxa per assolir l’alliberament nacional. Reagrupament ha deixat de ser un nadó per ser ja un marrec juganer i entremaliat.

Finalment, aquest darrer dijous vàrem poder gaudir juntament amb més de 300 persones d’en Joan Carretero a Granollers. Va estar més que convincent, meravellant a una sala Tarafa plena de gom a gom com mai havia vist en tot els actes polítics que allà he estat.

Com deia a Granollers un periodista, la gent no m’és coneguda, aquí hi ha gent que habitualment no va a aquesta mena d’actes.

La marea grana s’apropa a la costa del Parlament català, i esperem que aquest petit tsunami arrasi amb l’stablishment imperant.

I tu? Ja t’has reagrupat?

1 comentaris:

  1. En Carretero podria convertirse en el nou Pujol de Catalunya. Però per a fer-ho ha de seduir la classe mitja catalano i castellanoparlant. Quin missatge té pels castellanoparlants, apart de l'econòmic? En el cas d'en Pujol es sortia del franquisme i s'hi podien adherir per trencar amb el passat. El missatge de regeneració és insuficient. Cal fer quelcom trencador. Cal construir un discurs en i per als castellans.
    ResponElimina