S’ha parlat molt darrerament sobre els càrrecs de l’Anna Hernández, esposa del president de la Generalitat, José Montilla. Malauradament s’ha parlat molt a favor i molt en contra, arribant en molts dels casos a la pura demagògia.
Intentaré posar una mica de realisme a l’assumpte.
Càrrecs públics inherents a la regidoria
Cert és que els càrrec públics acostumen a portar inherents la representació a entitats/empreses públiques. D’aquest fet no se’n pot deduir cap remuneració, tot i que en algun cas pot haver-hi associades dietes d’assistència a les juntes.
La meva experiència a Montmeló, feia que cada grup polític tingués un representant a les 3 empreses públiques del poble. Com que jo era l’únic regidor del grup em tocaria estar com a representant a les 3. Sortosament, a dues d’elles, es mencionava als seus estatuts que cada grup nomenava un representant, però no forçava que aquest fos regidor, per la qual cosa vàrem nomenar algú altre per repartir-nos les tasques i formar-nos tots en l’espai polític. La resta de grups nomenaven regidors.
Amb aquest darrer paràgraf he volgut simbolitzar que si hi ha voluntat política no cal acumular tants càrrecs i podríem assolir que més gent, a part de l’escollida per representació directa participi de la vida política activa, fomentant així la participació ciutadana.
Diputada de la Diputació de Barcelona
Aquí la cosa comença a trontollar. L’elecció dels diputats de les diputacions no es fa per elecció directa com pot ser la de regidors municipals on la gent vota una llista. Les eleccions municipals determinen quants diputats pot tenir cada partit a les diputacions, i els partits trien a dit entre els seus regidors qui passarà a ser diputat.
Per tant l’Anna Hernández ha estat escollida a dit pel
Si en molts casos critiquem que certs polítics posin a dit familiars propers dins de les institucions, també podem criticar que l’Anna Hernández hagi estat escollida a dit pel partit que dirigeix el seu espòs. Posada en un lloc públic a dit amb un sou no pas magre.
Càrrecs inherents a ser diputada de la Diputació de Barcelona
Segons la responsabilitat exercida dins de la Diputació, una diputada ha de pertànyer a certs consells d’empreses públiques o semi-públiques. Com en els cas de la regidoria res a dir.
Ara bé, hi ha empreses on la representativitat de la Diputació es fonamenta també en una elecció a dit per part del partit (o grup polític). Parlem de ser conseller de Caixes d’Estalvi o empreses com Tabasa.
Sobta en aquest cas per exemple que la senyora Hernández ostenti el càrrec de Consellera de la Caixa, essent aquesta caixa segurament l’entitat que més dietes reparteix entre els seus consellers. De fet es reparteixen entre tots prop de 6 milions d’€ (segons he pogut llegir al portal de la Caixa, i per tant espero no equivocar-me).
Per tant la senyora Hernández per nomenament a dit d’un càrrec escollit pel partit presidit pel seu espòs, rep una substancial suma de diners (no n’he pogut extreure el detall).
Conclusió
Si s’ha criticat a certs polítics per col·locar parents a llocs públics, també podem criticar-ne la dona del president.
Com deia aquell “la dona del Cèsar, no tan sols ha de ser honesta, sinó que ho ha de semblar”.
Jo sempre he dit que s’han de valorar les capacitats abans que el parentesc. Ara bé, les dites populars per alguna cosa existeixen i en aquest cas, la honestedat pot ser-hi, però realment ho sembla?
1 comentaris: