Jo no sóc tonto (o sigui beneit)

Avui he sentit que PSOE i PNB han arribat a un acord sobre la llei de l’avortament.

No vull fer cap dissertació sobre la bondat o maldat de l’avortament, sinó sobre el fet que els polítics ens tractin com beneits que pensen que no ens assabentem de res. Sí, un cop més amb aquest acord ens volen enganyar, ens volen vendre gat per llebre.

A la primera llei de l’avortament es van acceptar 3 supòsits, que per a molta gent eren acceptables allà pels anys 80, ja que allunyava aquest d'una idea d’avortament lliure que molta gents aleshores rebutjava. Els supòsits eren resumidament:

• Violació
• Malformació fetal
• Perill de salut per a la mare

Molta gent ben confiada va agafar aquest darrer supòsit com a perill físic per a la mare degut a l’embaràs, per la qual cosa era un supòsit més que acceptable per a tots ells.

Ara bé, feta la llei feta la trampa, la llei es va interpretar en casos de perill psicològic de la mare, amb la qual cosa es va obrir la porta a l’avortament lliure que hem tingut fins ara.

Aquesta legislatura, donat als problemes electorals del PSOE, aquests es decideixen a reobrir el debat de l’avortament i en un primer moment sembla que faran una llei per regularitzar la realitat de facto de l’anterior llei.

Posen però un parany, la llibertat d’avortar en les nenes de 16 a 18 anys sense permís ni avís als pares. Un parany en el qual cediran, tot reflexionant (quan l’estratègia ja està definida prèviament), al fet de no avisar als pares, centrant tot el debat en aquest punt.

Avui l’acte s’ha tancat amb un suposat acord entre PSOE i PNB en què es farà obligatori informar a un dels pares, sempre i quant això no sigui causa de conflicte amb el pares.

Ja tenim una altra presa de pèl. Queda molt bé davant de l’opinió pública l'obligatorietat d'informar els pares, ara bé la realitat serà que s’informarà només si vol la xiqueta i els pares no s'assabentaran de res.

A mi que no em prenguin el pèl, o bé s’informa sempre als pares o bé es deixa a l’elecció de la xiqueta. Que per quedar bé no enganyin a la gent confiada.

Odio aquesta manera de fer política en què l’únic que es pretén és quedar bé davant la gent, fent en realitat el que et dona la gana. L’únic que es pretén amb tot plegat és quedar bé a una foto, retocada totalment amb fotoshop.

Prou d’aquesta política enganyosa de polítics professionals que només volen conservar el seu cul enganxat a la cadira del poder.