Certament es tracta d’un titular sensacionalista, del que no pretén ser pas un article del mateix caire.Primerament, vull dir que sento un gran respecte pel President Pujol. Crec que ha fet moltes coses i bones, tot i equivocar-se com tothom en moltes altres. Va viure una època força difícil i se’n va sortir força bé, cosa que sempre és d’agrair.
Ara però anem a la base de l’afirmació del titular. Des de la perspectiva reflexiva d’un independentista com jo, avui dia l’enemic públic número 1 per assolir les fites de llibertat que he marcat pel meu país, és diu Jordi Pujol i Soley.
Poc puc fer per convèncer tots aquells que estan clarament en contra de la independència. Ara bé, hem de fer tots els esforços per convèncer els indecisos.
Què pinta doncs en Jordi Pujol en tot plegat?. Doncs és ben clar que la seva figura és tot un símbol entre una classe social catalana, de mitjana edat, capaç de refiar-se’n políticament.
Si en Jordi Pujol, proper sociològicament a l’independentisme, s’aixequés un dia i clarament proclamés que l’única sortida viable per Catalunya és la plena llibertat a través d’un estat propi, aquell dia, l’independentisme creixeria entre mig i un milió de persones.
Espero que hagi quedat clar el perquè de la importància de què en Jordi Pujol faci el pas definitiu cap a l’independentisme. Espero que hagi quedat clar, perquè fins que arribi aquell dia, en Jordi Pujol és el principal enemic per molts catalans, i com, en un sol gest, podria passar a ser el principal amic per molts de nosaltres.
Salut i molt bon any nou.
4 comentaris: