Montenegro, independència feliç

Com se sentiria la gent si al seu país avancés el PIB més d'un 80% en tres anys i els salaris es doblessin, o l'atur passes del 31% al 10%. Com diriem en català, la gran majoria serien més feliços que un gíngol.
On cal cercar la clau de volta d'aquest èxit? la resposta és en la independència assolida fa 3 anys. Després de desfer-se dels lligams del règim serbi de Belgrad i del jou insofrible al seu desemvolupament; amb la llibertad, han assolit un país d'èxit al marc d'un món en recessió.
Tornem enrera fa 3 anys, al referèndum d'independència. Per aquell temps la minoria sèrbia del país advocava per l'unionisme en front de la majoria de la resta de la població que desitjava la indepedència. Va guanyar, sortosament per a ells, la independència, i el món els va reconnèixer.
El líder de la minoria sèrbia que defensava la unió, ha canviat de vàldol i ara és un ferm defensor de la independència. La pela és la péla, i la realitat innegable.
M'agradaria veure de tots aquests líders catalans que tant reneguen de la independència, què farien un cop assolida? Dubto que en Duran i Lleida digués de tornar a Espanya si obtingués un ministeri d'afers exteriors, o que l'empresari Piqué, renunciés a les rebaixes fiscals que podríem concedir si Catalunya fos lliure.
Quants canviarien de bàndol? gairebé el 100% estigueu-ne segurs.

Retorn de Turquia

Ja he tornat de les meves vacances turques. Perquè llavors diguin que els independentistes som curts de mires i que viatjar pel món és la millor reeducació possible. Res més cert, segueixo entestat en la meva posició independentista, em sap greu per qui no ho comparteixi.

M'ha semblat un país força interessant i sorprenent. Hem viatjat i ens hem mogut en cotxe lliurement. Podem arribar a la conclusió que les parts més interiors del país són com retrocedir dues o tres dècades a la nostra història. La gent força amable i menys emprenyadora del que acostumes a trobar-te a Istambul.

M'ha sorprès però i sobretot el coneixement de la causa catalana. A la pregunta recorrent de, d'on sou? sempre dèiem, de Barcelona. La seva reacció també era ràpida i deien, ahhh catalans!, i ens associaven als kurds (molts d'ells, venedors, deien ser kurds intentant crear simpatia en nosaltres i afavorir la venda, quants n'eren, no ho ser dir).

Per una part, m'encanta anar a un país al que et pots presentar lliurament com a català i et coneixen, i per l'altra m'entristeix l'assimilació amb els kurds. Tot plegat, coneixen la nostra lluita però reconeixen que seguim essent un poble ocupat i oprimit pel jou d'un estat, que encara pensa com estat-nació de segles anteriors, incapaç de reconèixer altres nacions dintre de les seves fronteres, ans al contrari intentant simplement assimilar-les.

Una cosa sorprenent va ser trobar-nos al basar de les espècies un venedor que parlava un català força bo, que deia no haver estat mai a Catalunya. Veient aquest individu que per necessitat de vendre més a Istambul aprèn català, i veient tanta i tanta gent que porta multitud d'anys al nostre país i encara diu no entendre el català, percebo que realment hi ha quelcom que falla al nostre país perquè aquesta gent no faci seva aquesta necessitat.

Turquia un país recomanable.