Sensacions estranyes d’un Jedi

Dies estranys els que corren. Sembla una d’aquelles pel·lícules de la guerra de les galàxies en què després de pensar sempre que el teu enemic és l’Imperi, te n’adones que l’enemic real el tens a ta pròpia casa, a la República.

Quan vaig entrar a Reagrupament, ho reconec, ho vaig fer especialment mogut pel seu plantejament estratègic independentista. No comprenia molt bé que es focalitzessin tants esforços sobre l’altre eix programàtic de Reagrupament, la regeneració política.

Tot i que si estava convençut que a la política malauradament hi ha força aprofitats i alguns vividors, no veia aquesta regeneració tant important com la lluita a l’eix independentista.

Malauradament, aquestes setmanes la realitat dóna la raó als visionaris què identificàvem tant o més important assolir un estadi de lluita continua per la generació política com el fet de fer-ho per la independència.

Amb això, recalco tal com sempre he fet, no vull dir que tots els polítics són uns xoriços. De fet encara crec, i espero aquest cop tenir raó, que hi ha una gran majoria de gent a la política que hi és per ideals, defensa d’una societat millor i a més perdent-hi diners. Sinó no és així hauré de reconèixer que vaig ser un del pocs babaus a la política quan era regidor.

En fi, la llum per fi se m’ha fet clara, hem de rebentar el nostre sistema polític, no només per assolir la independència sinó per refer un sistema ja malmès del tot. Un sistema capaç d’entronitzar xoriços en comptes de premiar i afavorir els millors professionals.

Si fins ara em sentia un Luke Skywalker lluitant feroçment contra l’Imperi, ara m’he de reconvertir una mica i compaginar la lluita contra l’Imperi amb la lluita contra tots aquells que volen destruir la República.

Us animo a ajuntar-vos a l’exèrcit de Jedis per assolir una victòria aclaparadora sobre els nostres enemics interns i externs.

THE FORCE WILL BE WITH YOU

Per què tenim a Catalunya una qualitat tan baixa entre el polítics?

Primer de tot que la qualitat general sigui baixa no vol dir que tot siguin dolents.

Ara bé sembla evident que no destaquem per tenir una classe política altament qualificada, sinó més aviat per professionals de la política sense ofici i benefici, o sortits de les pròpies administracions públiques. Semblaria en molts casos que l’alta política només és el camí d’ascensió econòmica dels funcionaris.

On són doncs els bons polítics. La resposta sembla clara, ben amagats.

Què fa que restin amagats. Al meu parer, cal buscar la resposta, en una sèrie de factors que tots junts formen un tot:

• Tot i que sigui antipopular dir-ho, la política al nostre país està mal pagada. Si senyors, els bons professionals guanyen milers i centenars de milers d’euros. Segur que com tots tenen hipoteques i més grans que les nostres, i també les han de pagar. Com es pot dedicar un gran professional a la política quan a l’empresa privada pot estar cobrant 7.000 € mensual, té una hipoteca de 4.000 € mensuals i com a diputat només en cobraria 3.500 (són xifres inventades però no mal encaminades). Aleshores amb que ens trobem? Ens podem trobar amb gent mediocre, fins i tot trobarem bons professionals, però difícilment ens trobarem amb els millors professionals.
• Un altra raó caldria buscar-la en la nostra capacitat de treball o decisió. Si ben cert és que tenim, a la Generalitat, certa capacitat de gestió sobre una quantitat molt important de recursos, les qüestions importants que deixen petjada no es decideixen a la Ciutadella o la Plaça Sant Jaume sinó a Madrid. Quin interès pot tenir un gran professional en fer política quan no té capacitat per decidir sobre la seva pròpia gestió? Què pots decidir si estàs lligat a unes de bases i com a molt pots influir sobre una part del Codi Civil. Per desprestigiar-se dins un lloc on l’èxit i fracàs depèn de gent que no es preocupa per que la teva empresa funcioni bé, un bon professional renuncia immediatament. Alguns diran que sortits de la dictadura vàrem tenir bons polítics, però aquella època era època de canvi i il·lusió, però el temps posa les coses al seu lloc i l’estat de les autonomies a tallat tota aquesta energia i impuls de la societat catalana.
• Com volem que entrin grans professionals a la política catalana si la paraula política està tant desprestigiada. Qui la desprestigiat però? Els mateixos polítics de baix perfil que tenim. És un peix que es mossega la cua.
• L’actual llei electoral no permet despuntar a grans professionals, aquests han de passar abans pel sedàs dels partits, entrant doncs en el control estricte que tenen els actuals líders sobre les estructures d’aquests partits. Què faria un mal professional quan veu a un bon professional per darrera empenyent per prendre-li la seva posició? Evidentment intentarà fer-li la traveta, fent tot el possible per enfangar-lo, fent ús brut del servilisme que es troba en les estructures politburianes dels partits.

De ben segur que trobarem moltes altres explicacions, però aquestes 4 eixos tenen prou profunditat com per marcar línies essencials.

Difícilment travessarem aquest fangar. Podem tractar algun d’aquests eixos com crear una nova llei electoral que fomenti el premi cap els bons i el càstig als dolents. Però creieu que els partits i accediran?

L’opció final passa per a fer el que darrerament tant em sentit en boca de la gent propera a Reagrupament. Cal dinamitar la política catalana i començar de nou. Trencar l’status quo actual, trencar amb Espanya, crear una nova estructura d’estat, i reformular un nou país. Aquest nou esperit portaria la bona gent a la política i aquesta bona gent maldaria de bon segur per no caure en els errors dels seus antecessors.

Evidentment és un desig, però tenim alguna alternativa engrescadora i més realista?

A Vilanova del Vallès també tindrem consulta per l’autodeterminació.

Des del darrer Ple municipal el 28 de setembre, on es va aprovar una moció de suport a la convocatòria d’una consulta popular per l’autodeterminació, un grup de vilatans hem creat una Plataforma per dur-la a terme. Estem treballant-hi i la tasca no és pas fàcil, ja que primer de tot requerirà de moltes mans per dur-la a terme.

Estic orgullós de viure a un poble on se’ns donarà l’opció de Decidir, expressió màxima de la democràcia. No entenc les corporacions i partits que voten en contra de l’expressió democràtica més pura, potser hauríem d’aplicar-los la llei de partits i il·legalitzar-los.

En tot cas m’agradaria fer una crida perquè el major nombre de gent s’apunti a la Plataforma i ens ajudi a tenir un èxit aclaparador. Per començar hem decidit preparar una sessió informativa per al proper 30 d’octubre al Centre Cultural, on tots aquells interessats en el projecte podreu escoltar l’estat actual de les coses i les properes passes a realitzar per dur a terme la consulta.

Jo ja estic prou embolicat en un projecte nou i innovador com el de Reagrupament, que mereix i exigeix el màxim d’esforç possible per esdevenir també tot un èxit. És per això que del procés de la consulta m’agradaria poder col·laborar-hi i no ser un del màxims dinamitzadors. Per poder assolir aquest meu petit somni, només cal gent disposada a col·laborar.

Ànim a tots, us espero a la sessió informativa.

Quin parell de setmanes

Us he tingut abandonats un parell de setmanes, però és que el país m’ha reclamat i he tingut altres tasques a fer.

Ja ser que sempre es pot treure temps de sota les pedres, però deixeu-me fer alguna migdiada encara que sigui el dissabte.

Anem a pams. L’acte del divendres 2 d’octubre a Montmeló varen assistir-hi una trentena de persones. Ho reconec, no és pas massa. Tot i així, els que no vingueren s’ho van perdre, la lliçó magistral de l’Emili va deixar a tots els assistents astorats. Vàrem poder veure la magnitud del desastre del nou finançament pactat amb els lladres de l’estat espanyol.

Dissabte passat assemblea constituent de Reagrupament a Barcelona. Impressionant veure més de mil persones, tranquil·les però amb moltes ganes de deixar anar la seva rauxa per assolir l’alliberament nacional. Reagrupament ha deixat de ser un nadó per ser ja un marrec juganer i entremaliat.

Finalment, aquest darrer dijous vàrem poder gaudir juntament amb més de 300 persones d’en Joan Carretero a Granollers. Va estar més que convincent, meravellant a una sala Tarafa plena de gom a gom com mai havia vist en tot els actes polítics que allà he estat.

Com deia a Granollers un periodista, la gent no m’és coneguda, aquí hi ha gent que habitualment no va a aquesta mena d’actes.

La marea grana s’apropa a la costa del Parlament català, i esperem que aquest petit tsunami arrasi amb l’stablishment imperant.

I tu? Ja t’has reagrupat?